SENSIBILITZACIÓ

PROJECTES DE SENSIBILITZACIÓ I PER FOMENTAR EL DIÀLEG I L'INTERCANVI ENTRE CULTURES
  1. Edició del DVD Taaling, taaling: contes tradicionals mandingues

Taaling, taaling... és l'equivalent a l'expressió “hi havia una vegada...", que en català fem servir per començar un conte. En la tradició mandinga aquesta activitat és sempre oral i sempre col•lectiva, i la interacció entre qui explica el conte i qui l'escolta és significativa des del principi fins al final. És per això que ja al començament el narrador demana a l'audiència "taaling, taaling...", "esteu a punt per escoltar un conte?", i el grup respon "taaling dima", "el millor de tots!" Per a la comunitat mandinga el conte és sempre una petita dosi de saviesa, de moral, una màxima, i és amb aquesta actitud i en una atmosfera de màxima solemnitat que es desenvolupa la narració d'una història.

Aquest projecte neix de la voluntat d'acostar la cultura mandinga a la societat catalana a través d'alguns dels elements més rics, més presents i més vius del dia a dia dels pobles d'aquesta ètnia: la música i els contes, i els contes en la seva pròpia tradició, l'oral, i en la seva pròpia llengua, la mandinga. Escoltar els contes en llengua mandinga i sentir-los adaptats al català permetrà a la societat catalana no tan sols conèixer alguns dels valors i la idiosincràsia d'aquesta cultura sinó el plaer de fer-ho a través de la sons de la seva llengua i de la seva música.

El projecte pretén, alhora, posar un granet de sorra en la conservació i preservació de la tradició cultural d'aquesta ètnia entre la mateixa comunitat mandinga immigrada. Aquest vídeo els permetrà estar en contacte, perquè és en la seva llengua i és oral, amb una part de les seves tradicions més riques i arrelades i transmetre-la, així, als seus fills i filles. I sentint-los, també, en català, tindran l'oportunitat d'acostar-se a la nostra llengua i d'aprendre-la.

Taaling, taaling...contes tradicionals mandingues vol ser una eina perquè mandingues i catalans s'enriqueixin mútuament a través dels contes i de la música.

Els mandingues 
Els mandingues són un grup ètnic que s'estén gairebé a tota l'Àfrica de l'Oest, especialment a Mali, Guinea Conakry, Burkina Fasso, el Senegal, la Costa d'Ivori, Gàmbia i Guinea Bissau.

Els mandingues van ser encapçalats per Sundiata Keita, un dels grans dirigents fundadors de l'imperi de Mali, al segle XIII. Molts grups mandingues van emigrar cap a l'oest a partir de la conca del riu Níger a la recerca de millors terres de conreu i més oportunitats de conquesta. Aquesta ètnia va exercir la seva hegemonia a les regions actuals del Senegal i Gàmbia fins a Guinea, on van fundar Kaabu, un imperi organitzat i jerarquitzat que comprenia vint regnes petits i en el qual les diferents famílies (Sane, Sonko, Sagna, Yaffa, Kante...) tenien càrrecs i missions ben específiques que encara avui es recorden. Un gran nombre de mandingues van ser esclavitzats durant l'època del comerç d'esclaus.

Els mandingues eren animistes. La seva conversió a l'islam és força recent (s. XIX), i avui dia el 99% són musulmans. Es tracta d'un poble molt arrelat a la seva tradició cultural, que destaca per la riquesa i bellesa de la seva música. Hi excel•leix la kora, instrument de 21 cordes, amb què els djali (griots) transmeten i difonen la paraula poètica, les cançons i la literatura oral. Els djali són des de sempre, i encara avui dia, els dipositaris i guardians de la tradició oral, un dels tresors essencials de la cultura mandinga.

La llengua mandinga és un entramat de dialectes de tradició exclusivament oral mútuament intel•ligibles entre si. És una llengua d'una gran riquesa i poder evocador. La paraula dongkiloo, per exemple, que significa cançó, es compon del mot dong (dansa) i del mot kiloo, que prové del verb kiliro (convidar a). Dongkiloocançó, significa, doncs, literalment, convidar a la dansa. Els mandingues conceben la cançó com l'element que estimula l'individu a expressar la seva alegria i la seva joia a través del moviment rítmic del cos. La cançó és la invitació a dansar.

El nombre aproximat de parlants és de 10.112.000. Tot i això, no és oficial ni present en l'administració, la premsa o l'educació en cap dels països on es parla.

(text adaptat extret de Linguamón)

Les dues dones del rei - Mansakeela musufuloo